The winning entry has been announced in this pair.There were 3 entries submitted in this pair during the submission phase. The winning entry was determined based on finals round voting by peers.Competition in this pair is now closed. |
Què diré als xiquets? Els diré que siguen honestos i rectes, o que aprofiten cada avantatge de la vida? Mística o pragmatisme? Serà equivocat inculcar-los valors que el món sembla menysprear? Tanta preocupació infundada! Els fills escolten el que els diem, però aprenen d'allò que fem o deixem de fer. Cada petita acció, cada gest, el to d'una resposta, la inconsistència entre dits i fets... res no escapa de l'escrutini atent d'aqueixes personetes que la vida ha posat al nostre càrrec. Intrusos desconsiderats que requereixen el nostre temps i la nostra atenció fins i tot quan no ens en queda gens, escassos d'anys i de grandària però acaramullats de complexitat humana, els fills envaeixen la nostra privacitat, desarticulen els nostres plans i desvien la nostra brúixola cap a punts cardinals nous. Voldríem que aquestos repositoris innocents dels nostres anhels incomplits seguiren les sendes que hem idealitzat i que desitjaren el que ens resulta més desitjable, però ells tenen els seus propis somnis i desitjos, i hauran de trobar la seua pròpia senda. Una vegada i una altra provem d'usar la nostra experiència per protegir-los dels colps, però hi ha coses que només s'aprenen entropessant, i els enigmes de la vida no tenen una única resposta. Meravellosos cadells! Aprenem d'ells, o amb ells, més del que ensenyem. En les seues veus les nostres paraules adquireixen una perspectiva nova, i les seues necessitats i els seus reptes ens fan replantejar idees i sentiments assolats després d'anys de rutina. Els nostres fills ens necessiten perquè els assenyalem el camí. Nosaltres els necessitem encara més, perquè ells són la nostra empremta. | Entry #2356 Winner
|
Què els dic als nois? Els diré que siguin honestos i rectes, o que aprofitin cada avantatge de la vida? Mística o pragmatisme? Serà equivocat inculcar-los valors que el món sembla menysprear? Tanta preocupació sense fonament! Els fills escolten allò que els diem, però aprenen d'allò que fem o deixem de fer. Cada petita acció, cada gest, el to d'una resposta, la inconsistència entre el que diem i el que fem... res no escapa de l'atent escrutini d'aquestes personetes que la vida ha posat al nostre càrrec. Desconsiderats intrusos que demanen el nostre temps i la nostra atenció fins i tot quan no ens queda gens, escassos en anys i en tamany, però plens d'humana complexitat, els fills envaeixen la nostra privacitat, desarticulen els nostres plans i desvien la nostra brúixola cap a nous punts cardinals. Voldríem que aquests dipòsits innocents dels nostres desitjos incomplits fossin les sendes que hem idealitzat i que desitgen allò que ens resulta més desitjable, però ells tenen els seus propis somnis i desitjos, i hauran de trobar la seva pròpia senda. Una i altra vegada tractem d'usar la nostra experiència per protegir-los dels colps, però hi ha coses que només s'aprenen ensopegant, i les endevinalles de la vida no tenen una única resposta. Meravellosos cadells! Aprenem d'ells, o amb ells, més del que els ensenyem. A les seves veus les nostres paraules adquireixen una nova perspectiva, i les seves necessitats i els seus reptes ens fan replantejar-nos idees i sentiments sedimentats després d'anys de rutina. Els nostres fills ens necessiten perquè els assenyalem el camí. Nosaltres els necessitem més encara, perquè ells són la nostra empremta. | Entry #2365
|
Què dic als nois? Haig de dir-los que siguin honestos i drets, o que aprofitin tots els avantatges de la vida? Mística o pragmatisme? Serà equivocat inculcar-los valors que el món sembla menysprear? Tanta infundada preocupació! Els fills escolten el que els diem, però aprenen del que fem o deixem de fer. Cada petita acció, cada gest, el to d’una resposta, la inconsistència entre el que fem i el que diem... res no s’escapa de l’atent escrutini d'aquelles personetes que la vida ha posat al nostre càrrec. Desconsiderats intrusos que demanen el nostre temps i atenció fins a tal punt que ja no podem més, menuts i amb pocs anys però acaramullats d’humana complexitat, els fills envaeixen la nostra privadesa, desarticulen els nostres plans i desvien la nostra brúixola cap a nous punts cardinals. Voldríem que aquests magatzems innocents dels nostres anhels incomplets fossin les sendes que hem idealitzat i que desitgin el que ens resulta més desitjable, però ells tenen els seus propis somnis i desigs, i hauran trobat la seva pròpia senda. Un cop i un altre intentem usar la nostra experiència per protegir-los dels cops, però hi ha coses que només s’aprenen quan ensopegues, i les endevinalles de la vida no tenen una única resposta. Meravellosos cadells! Aprenem d’ells, o amb ells, més del que els ensenyem. En les seves veus les nostres paraules adquireixen una nova perspectiva, i les seves necessitats i desafiaments ens fan replantejar idees i sentiments sedimentats després d'anys de rutina. Els nostres fills ens necessiten perquè els assenyalem el camí. Nosaltres els necessitem més encara, perquè ells són la nostra empremta. | Entry #2020
|