Creis que serà massa feina? Pensau que tornam tenir un altre pont. Per això podeu tornar llegir el post del “puenting”, on parlàvem de neologismes formats per mescles d’altres paraules, com “bícing”, “locàvor” o “gurtèlid”, que aquests dies han aparegut a la premsa mallorquina. BÍCING: Ús que poden fer els ciutadans de bicicletas que deixa de franc l’Ajuntament. (explicació de Mª L. Gracia, regidora de Cort). LOCÀVOR: Persona que menja principalment o únicament aliments locals. (definició de Mateu Morro, exconseller d’Agricultura). (bloc IES Ramon Llull)

Des dels seguidors del menjar local fins els proveïdors de productes d'horta, la gent comença a tenir en compte el quilometratge d'allò que consumeix. Hi ha exemples arreu del món sobre com es promou una nova manera de comprar. El moviment dels productes alimentaris locals s'ha popularitzat ràpidament en els països amb més benestar (més informació sobre aquest fenomen, en la primera part d'aquest reportatge: Menjar: contar els km per mos). En només uns anys, s'ha passat d'una discussió iniciada en el si dels sindicats agraris a una demanda cada cop més exigent dels qui han estat batejats com a "locàlvors" (defensors del menjar local); cooperatives de productes locals que subministren productes als seus membres per una quota (CSA, de l'anglès Community Supported Agriculture, o agricultura recolzada per una comunitat local); xarxes gastronòmiques; defensors de la "dieta de les 100 milles" (els quals consumeixen aliments produïts com a màxim a 160 quilòmetres de la seva residència); restaurants que compren directament a proveïdors locals; mercats de barri amb vocació de servei comunitari; i grups que pretenen renovar els sistemes de producció i aprovisionament de productes locals. (Saps allò que menges?)