Si el cara a cara d'ahir a la nit entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez havia de servir per fer decidir els indecisos (que a hores d'ara encara continuen essent prop d'un trenta per cent dels electors), em fa l'efecte que se'l podien haver estalviat. Va ser una mena de concurs amb el lema aquell de l'“i tu, més” en què es tractava, més que d'encertar-la, de no equivocar-se. (El Punt Avui)

L“usted se esconde detrás del plasma” o “ha subido incluso el IVA de las chuches de los niños” va ser només el principi. I va acabar amb l'SMS de Bárcenas a Rajoy per poder-li demanar la dimissió. Ja s'hi podia anar esforçant Campo Vidal tot demanant que parlessin de la reforma de la Constitució o de la divisió territorial, que, intervenció rere intervenció, tot plegat tornava una vegada i una altra a l'“i tu, més”. (El Punt Avui)

Un sinònim és: "l'i tu què!" A: M'has llançat un ou! B: I tu què! Tu m'has dit imbècil! (En lloc de disculpar-se, B acusa A.) (Aida Garcia Pons)